.jpg)
A cavall dels segles XIX i XX, Vilafranca comença la seva transformació de poble a petita ciutat. Els alumnes podran copsar la importància d’aquestes transformacions. L’arquitectura modernista a Vilafranca combina l’arquitectura popular catalana amb les tendències pròpies del modernisme que aporta nous materials i una nova concepció de l’espai.
A les seves antigues places i carrers apareixen nous edificis que canvien la seva tradicional imatge, i es projecta un nou model de ciutat. Els arquitectes de renom substitueixen als mestres d'obres en les diferents construccions i sorgeixen les figures de Santiago Güell, Eugeni Campllonch i Antoni Pons. Els dos primers són els que acaparen quasi en exclusivitat la producció arquitectònica modernista.
En el recorregut per la Vilafranca Modernista podem veure la vistositat de la decoració naturalista de les façanes, la utilització del maó vist en alguns edificis, i els vitralls i baranes de ferro forjat en finestres i balcons. Visitarem la cripta de la basílica de Santa Maria, on es comentarà l’impressionant conjunt escultòric de l’enterrament de Crist, obra de l’escultor català més significatiu del Modernisme, Josep Llimona. Encara al centre, la Casa Jané i Alagret, i la façana de l’Ajuntament de Vilafranca són dues bones mostres d’arquitectura modernista. La conversió de Vilafranca en Capital del Vi va fer que també l’espai de les rambles esdevingués aparador dels nous edificis construïts seguint els cànons modernistes, pensats per a les famílies de la burgesia vitivinícola, com la Casa Miró, la Casa Elias Valero, o la Casa Fortuny.
